La presentació de l’estudi “Atur, salut i benestar” impulsat per l’Associació Benestar i Desenvolupament encreua recerca qualitativa i qualitativa a recollides per l’ASPB i el grup de i el Grup de Recerca i Desigualtats en Salut de l’UPF.
La presentació de l’estudi, dins el marc de la col·laboració público-privada i amb participació de recerca universitària va posar damunt la taula la manca d’indicadors multidimensionals, més enllà de la variació del PIB o l’ocupació, que recullin el malestar invisible associat a la precarització laboral i a la desigualtat. “Podem fabricar bombes i seguir fent pujar el PIB”, explicava Joan Benach que va vincular precarització a fenomenos sistémicos como el neoliberalisme i les reformes laborals, el debilitament sindical i l’augment de pobresa i desigualtat social.
David Casassas indicava que s’ha trencat el consens social pel qual el treball era garantía d’ingressos i que, el major desincentiu pel treball assalariat, no el constituirien les prestacions sinó el propi treball assalariat. Els ponents van eixamplar el ventall d’allò que és treball més enllà de l’ocupació inlcoent-hi les cures o el voluntari amb alt valor d’inserció social que no es remunera.
Impacte sobre salut, malestar i malaltia
En diversos moments es va esmentar que l’atur i la precarització són factors epidèmics que afecten pobresa, vivenda i la salut mental de les persones treballadores amb implicacions sobre la seguretat, la xenofòbia o el racisme i implicacions desiguals en relació als determinans socials de la salut amb variables com classe o gènere, nivell educatiu o processos de migració. Els problemes de salut mental com l’ansietat o la depressió empitjoren als col·lectius més vulnerables sotmesos, sovint, a atur de llarga durada o treball precari.
Presentació de l’estudi i de projectes de reciprocitat
Davant la cronificació de la desocupació i el fracàs de les polítiques públiques i les retallades de serveis traçades prèviament la presentació de l’estudi va posar en valor projectes amb dimensió comunitària que estructuren el temps, creen pertinença i vinculació emocional de xarxa i territori generant eines de cures col·lectives, millorant l’estat d’ànim, l’autoestima, la salut, l’empleabilitat i l’exclusió.
Pots consultar les conclusions de la jornada AQUÍ
