El pròxim divendres, 22 de novembre, tindrà lloc la XII Jornada de BCN Salut Mental, sota el títol “Més de 40 anys de rehabilitació comunitària. De centre de dia a SRC, i ara què?”. L’acte, que es farà de 9 a 14 h al Hub Social de la Fundació Bofill (C/ de Girona, 34, Barcelona), té com a objectiu reflexionar sobre els reptes actuals dels Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC) en la xarxa social i sanitària, així com la seva connexió amb altres serveis.
Judith Bellvehí, cap d’àrea assistencial de la Fundació Els Tres Turons, formarà part de les taules de debat i hi contribuirà amb la seva experiència en rehabilitació comunitària. La jornada també comptarà amb altres experts i testimonis en primera persona per a oferir una mirada polièdrica al futur dels SRC i el seu rol en la millora de la salut mental.
Entre les activitats destacades, es presentaran projectes com ‘Delete Edatisme’, una proposta audiovisual i comunitària desenvolupada per la Fundació Els Tres Turons i el Casal de Gent Gran de Sant Genís, que serà presentada per Miriam Pagès, del Servei de Rehabilitació Comunitària de Joves de la Fundació.
Inscripcions i preu: L’assistència a la jornada té un cost de 30 € (15 € per a estudiants). Les places són limitades i es pot fer la inscripció aquí.
La Fundació Els Tres Turons organitza un any més les jornades de Patrimoni i Paisatge. Enguany celebrarem una sessió formativa de construcció de murs de pedra seca el proper 9 de desembre de 11h a 14h.
La recuperació dels espais de cultiu tradicionals a Can Soler inclou la construcció de nous murs i la recuperació d’antics murs existents. La tècnica dels murs en sec integra cultius i paisatge a més a més de prevenir l’erosió i afavorir la biodiversitat.
Les sessions seran a càrrec de Víctor Mata, expert en construcción de murs en sec i en intervencions artístiques en espais naturals. L’activitat serà pràctica i consistirà en una intervenció en els entorns de la masia.
De nou la Fundació obre les jornades a veïnes, veïns i entitats del barri per tal que coneguin la tècnica i puguin contribuir a la transformació de Can Soler recuperant, alhora, memòria històrica del barri de Sant Genís.
Marta García, de la Fundació Els Tres Turons, compareixerà davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament per abordar la cronificació de la pobresa a Catalunya
Marta Garcia, responsable d’Acció Comunitària de la Fundació Els Tres Turons, compareixerà davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya com a membre de la vocalia de pobresa d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). La sessió tindrà lloc dimecres, 20 de novembre, i es podrà seguir en directe a les 11.20 h des d’aquest enllaç.
En aquesta intervenció, García i altres representants d’ECAS, entre els quals la directora, Mariona Puigdellívol, presentaran els informes 16 i 17 d’INSOCAT, l’informe d’indicadors socials. El primer es titula “Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de millora” i està dedicat a analitzar el sistema de prestacions actuals, posant el focus en les prestacions per a garantir els ingressos mínims, amb l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania com a eines fonamentals per reduir la pobresa, encara lluny d’assolir els seus objectius. L’estudi analitza el panorama actual, identifica elements de millora i fa propostes perquè el sistema en conjunt sigui més efectiu en termes de reducció de la pobresa i les desigualtats.
Davant aquest escenari, les entitats socials han denunciat la necessitat urgent d’augmentar la inversió social i implementar polítiques públiques col·laboratives entre les administracions, el sector social i el món acadèmic per a fer front a aquesta situació.
Experts i testimonis reclamen una resposta comunitària al malestar
La Fundació Els Tres Turons va organitzar dijous 14 de novembre una jornada per a commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental al Casal de Barri La Barraca del Carmel. Amb el lema “Salut mental i malestars avui: de l’abordatge individual a les solucions col·lectives”, l’acte va ser seguit per una cinquantena d’assistents presencials i també via YouTube. La trobada es va centrar en els reptes actuals de la salut mental, fent èmfasi en els drets, la recuperació i la participació comunitària com a camins necessaris per a un abordatge integral del malestar.
Una jornada de reflexió comunitària sobre el patiment
La jornada, inaugurada per Alexandra Lara en nom de la comissió organitzadora, va comptar amb una taula rodona en què hi van intervenir Mercedes Serrano-Miguel, treballadora social i doctora en Antropologia Mèdica; Iñaki García Maza, psicoterapeuta amb una llarga trajectòria en l’acompanyament de processos terapèutics; i Edgar Vinyals, activista pels drets humans en salut mental. Lara va obrir l’acte reflexionant sobre les causes estructurals del patiment psíquic i el paper de la societat: “Gran part del patiment rau en causes psicosocials i econòmiques que són bàsicament estructurals”, va assenyalar, afegint que no es pot responsabilitzar exclusivament la persona del seu malestar. També va traslladar l’agraïment al Casal de Barri La Barraca del Carmel per acollir la jornada i als participants del taller d’accessibilitat del Servei d’Inserció Laboral per col·laborar en la retransmissió de l’acte.
“Hi ha un seguit de malestars que poden sorgir del context social”
Mercedes Serrano-Miguel va centrar la seva intervenció en els factors socials que afecten el benestar psíquic. Segons va explicar, la salut mental no es pot entendre només a través de la biologia ni del model biomèdic, que sovint simplifica una realitat molt més complexa: “Hi ha certs malestars de patiment greu que es fan més complexos perquè hi ha qüestions socials que s’hi sumen”, va dir Serrano. Va advertir sobre la influència del neoliberalisme en la creació d’una societat que afavoreix la competitivitat i la hiperproductivitat, provocant patiment i una tendència a l’aïllament. També va assenyalar el perill de medicalitzar problemes socials i va proposar “coresponsabilitzar-se dels malestars” mitjançant xarxes de suport i un model d’intervenció social on les cures comunitàries siguin centrals.
“El patiment és fonamentalment psico-social i ha desbordat l’espai clínic i terapèutic”
Per la seva banda, Iñaki García Maza va destacar la necessitat d’abordar el malestar des d’una perspectiva psicosocial i comunitària, i no únicament des de la teràpia individual. Amb 25 anys d’experiència en psicoteràpia, García Maza va compartir la seva visió sobre la saturació de l’espai terapèutic: “El patiment ha desbordat l’espai clínic i terapèutic habitual”, va afirmar, insistint que “som entorn, la persona no pot viure al marge del seu context”. García Maza va remarcar com la precarietat i la desigualtat social agreugen el malestar col·lectiu i, en aquest sentit, va denunciar que “la subjectivitat capitalista és fràgil, no assentada sobre una base d’acció comunitària”. Segons l’expert, la tendència a etiquetar i medicalitzar el malestar quotidià fa que la salut mental empitjori, desmobilitzant els individus i limitant-ne la capacitat per a identificar les causes estructurals del patiment.
“La meva vida va canviar quan vaig guanyar capacitat de decisió i d’influència”
Edgar Vinyals va compartir la seva experiència personal com a exemple de resistència al model biomèdic i psiquiàtric. Va proposar una reinterpretació del model bio-psico-social que incorpori la història i els determinants polítics com a factors crucials per a la salut mental: “El sistema no es desconstruirà sol. Els determinants socials de la salut em parlaven de l’educació, l’oci, la cultura, però em faltava la política i l’economia”, va apuntar Vinyals. Va subratllar la importància de “tenir una veu política escoltada” per a transformar la salut mental, destacant que el seu patiment va disminuir quan va recuperar la capacitat de decidir sobre els tractaments i l’acompanyament que rebia.
Com negociar la medicalització
En el debat sobre la medicalització del patiment psicosocial, Edgar Vinyals va afirmar que el sistema mèdic distribueix fàrmacs sense oferir opcions alternatives. Vinyals va advocar per una gestió col·laborativa de la medicació, subratllant la necessitat d’acompanyar els pacients i fomentar un diàleg entre aquests i els professionals. Mercedes Serrano-Miguel va defensar la idea de “negociació” entre pacients i terapeutes per a decidir conjuntament sobre els tractaments. “La medicació és una qüestió molt personal”, va explicar Serrano, insistint en la importància de respectar el dret del pacient a decidir sobre el seu propi cos. Per la seva part, Iñaki García Maza va criticar el sistema de salut per la tendència a sobrecarregar la psiquiatria, on les visites poden durar menys de deu minuts: “És més car repartir antidepressius que fomentar activitats comunitàries”, va manifestar.
Alternatives: espais segurs
Els ponents van coincidir en la necessitat de crear espais de suport mutu i xarxes de cures per a oferir alternatives a la institucionalització i a la solució biomèdica tradicional. García Maza va subratllar la importància de “l’autoorganització i la politització de les cures” com a vies per a reforçar l’apoderament i evitar la desmobilització de les persones. També va insistir que l’escolta activa i la construcció de vincles són essencials per al benestar psicosocial. Vinyals va afegir que el suport comunitari permet enfortir la salut mental col·lectiva, destacant el feminisme i altres moviments com a models d’autoorganització útils en aquest procés.
Cloenda
Marisa Rosa, presidenta de la Fundació Els Tres Turons, va cloure l’acte agraint l’organització a la comissió de treball comunitari i va remarcar la necessitat de col·lectivitzar els malestars per a trobar-hi solucions. Rosa va compartir la reflexió d’Iñaki García Maza sobre el context actual: “Vivim immersos en contextos d’acceleració i autoexplotació que el sistema mateix ens imposa, i és en aquests espais on hem de començar a qüestionar aquestes realitats”. També va destacar la importància de construir una xarxa de suport que posi les cures i la interdependència al centre. Així, va concloure la jornada amb un compromís per a continuar impulsant espais de debat i d’acompanyament que permetin afrontar el malestar des d’un enfocament col·lectiu i solidari.
Aquest mes, el Casal de Barri La Barraca del Carmel (c/ Llobregós, 107) acull una exposició única sobre el primer oli d’oliva verge extra elaborat a Barcelona, produït a la Masia de Can Soler. Aquesta mostra, dissenyada pel taller d’audiovisuals WeLAB del Servei de Joves de la Fundació Els Tres Turons, ofereix una visió completa sobre la gènesi d’aquest projecte pioner, que ha captat atenció mediàtica i social des de la seva presentació oficial el desembre passat.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 29 de novembre, ja es va inaugurar l’estiu passat a la Masia de Can Soler en el marc de la festa d’estiu de la Fundació. Amb una combinació de material gràfic i explicacions detallades, la mostra explora el desenvolupament del projecte d’oli d’oliva verge extra, que sorgeix gràcies a la iniciativa comunitària i el treball en xarxa impulsat per la Fundació Els Tres Turons des de l’any 2020.
Agroecologia urbana i inclusió social
Situada a la falda del Parc Natural de la Serra de Collserola, la Masia de Can Soler es gestiona amb criteris d’agroecologia urbana i inclusió social, consolidant-se com un referent en aquest àmbit. L’oli de Can Soler no es destina a la venda; és un mitjà per a difondre la tasca de la Fundació en matèria de biodiversitat, sostenibilitat alimentària, educació ambiental i integració social. Cada collita simbolitza un compromís amb el medi ambient i l’educació en valors, gràcies al suport actiu de la comunitat i entitats locals, que han contribuït a dinamitzar l’espai.
La collita d’octubre: un nou èxit per al projecte
Aquest octubre passat, l’equip de la Masia de Can Soler va dur a terme la segona temporada de collita d’olives, superant amb escreix les expectatives inicials amb 260 kg d’olives recollides. Aquest resultat suposa un increment significatiu en relació amb l’any anterior, quan es van obtenir 60 kg d’olives de la varietat autòctona becaruda o botoruda, recuperada en el projecte de Can Soler. Aquesta producció simbolitza l’evolució positiva del projecte i la capacitat de l’entorn per a sostenir una producció d’oli d’oliva de qualitat, lligada a valors d’inclusió social i de respecte ambiental.
L’exposició al Casal de Barri La Barraca del Carmel ofereix als visitants una oportunitat per a conèixer de prop aquest projecte singular i descobrir el camí recorregut per la Fundació com a impulsora d’un projecte social i comunitari innovador a Barcelona.
Detalls de l’exposició
Casal de Barri La Barraca del Carmel (c/ Llobregós, 107).
Disponible del 5/11/2024 al 29/11/2024.
De dilluns a divendres de 10 h a 14 h i de 16 h a 21. 30 h.
Disseny, producció i muntatge de l’exposició: Taller audiovisuals servei SRCJ.
Ambientació: Taller Jardineria i Forestal servei SRCJ.
Muntatge: Taller Audiovisuals (SRCJ) i Taller Accessibilitat Audiovisual servei SIL.
Dijous 7 de novembre un grup de 10 persones vinculades al servei d’inserció laboral de la Fundació Els Tres Turons va visitar el Centre Especial de Treball INTEGRA amb l’objectiu de conèixer, de primera mà, la realitat d’un centre especial de treball (CET).
Els CET són empreses que donen feina remunerada a les persones amb discapacitat i en garanteixen la integració laboral. L’objectiu d’aquests centres és la producció, com en qualsevol altra empresa, però destacant la importància d’obtenir una inserció tant social com laboral de les persones treballadores.
Aquesta trobada formativa va permetre a les persones que tenen el sector serveis com a objectiu professional obtenir informació directa i específica sobre les competències, les tasques i els reptes de la feina.
Durant la visita, una treballadora d’INTEGRA va oferir explicacions detallades sobre la naturalesa del lloc de feina, les dificultats que poden sorgir en el dia a dia i els suports que estan disponibles per a les persones que treballen en un CET.
La sessió va permetre resoldre dubtes concrets i aportar una visió realista sobre les condicions i responsabilitats que comporta treballar en un CET.
Accions com aquesta són clau per a facilitar la comprensió de la realitat laboral en determinats sectors, en posar en contacte directe les empreses amb persones en procés de recerca de feina. Aquesta col·laboració amb INTEGRA ha estat un pas important per a l’orientació i formació dels participants, contribuint a la seva preparació per afrontar futurs reptes professionals.
Nova col·laboració entre el Servei d’Inserció Laboral de la Fundació per a impulsar l’ocupació
El 29 d’octubre passat, el Servei d’Inserció Laboral de la Fundació va celebrar una reunió amb la direcció d’Inserta Empleo a Catalunya per a explorar noves vies de col·laboració orientades a facilitar l’ocupació i el desenvolupament professional. La trobada va permetre conèixer de prop la plataforma X Talento, que ofereix un ampli ventall d’ofertes de feina i recursos per a persones en recerca activa d’ocupació.
Durant la reunió, Inserta Empleo Catalunya va presentar els nous projectes que està desenvolupant a Barcelona, molts dels quals estan enfocats en les noves tecnologies i les competències digitals, àmbits amb gran potencial per a la inserció laboral.
La Fundació agraeix aquesta oportunitat de treballar conjuntament amb Inserta Empleo per ampliar els recursos disponibles per a les persones ateses, amb l’objectiu de proporcionar-los eines efectives per avançar en els seus projectes professionals i personals.
Actes per a promoure la salut mental i el creixement personal del jovent
El programa Ocell de Foc Barcelona Nord, impulsat per la Fundació Els Tres Turons, la Fundació CHM Salut Mental, la Fundación ADSIS i Salesians Martí-Codolar, ha organitzat una sèrie de jornades els mesos d’octubre i novembre per a orientar i donar suport a la joventut en temes de salut mental, autoconeixement i inserció laboral. A través de tallers i activitats a diferents espais de la ciutat, el programa pretén fomentar el creixement personal i la reflexió crítica sobre els reptes actuals.
Octubre
Les activitats es van iniciar el 15 d’octubre a l’Espai Jove Casa Sagnier amb el taller “Pressió estètica a les pantalles“, on es va abordar la influència de les xarxes socials en l’autoimatge dels joves. Aquesta activitat va oferir eines per analitzar de manera crítica els cànons de bellesa presents a les pantalles.
El 17 d’octubre, l’Espai Jove Boca Nord va acollir la jornada “Relació amb les pantalles“, que va comptar amb la participació de Juan José Santamaría, psicòleg especialitzat en addiccions digitals del Centre d’Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS). La sessió va explorar les conductes addictives vinculades a les pantalles i l’impacte d’aquestes sobre la salut mental dels joves. A més, va ser un espai participatiu on es va aprendre a diferenciar l’ús de l’abús i identificar possibles senyals d’addicció, així com els recursos d’ajuda disponibles.
La tercera jornada va tenir lloc el 22 d’octubre a la Casa Orlandai, centrada en els reptes de la inserció laboral amb el títol “Com afrontar els reptes de la inserció laboral: autoconeixement i orientació“. Jordi Pera, expert en creixement personal i inserció laboral per a persones neurodivergents, va proporcionar eines d’autoconeixement com a punt de partida per definir objectius professionals. La sessió va oferir orientació pràctica per a traçar un pla de desenvolupament professional adaptat a un mercat laboral en constant canvi.
Novembre
L’11 de novembre, el Casal de Barri la Barraca del Carmel acollirà la jornada “Artivisme des d’una perspectiva feminista“, amb performances, exposicions i taules rodones per a explorar la relació entre art i feminisme. La companyia Las Fritas aportarà una perspectiva única sobre com l’art pot servir com a eina de lluita social i visibilització de les desigualtats de gènere.
Finalment, el 26 de novembre, a l’Espai Jove Casa Sagnier, es presentarà el llibre Verdad, d’Ida Bloeme, una obra que tracta temes de salut mental, trastorns alimentaris i violències sexuals. La presentació comptarà amb la presència de l’autora i de Claudia Campillo, juntament amb professionals de la salut mental. Aquesta jornada serà un espai de reflexió col·lectiva per abordar aquests temes complexos i oferir suport als assistents. Inscripcions a l’acte.
Amb aquestes iniciatives, el programa Ocell de Foc Barcelona Nord treballa per a fomentar el benestar emocional, el desenvolupament personal i la participació activa del jovent en la societat.
Finalitza amb èxit una col·laboració entre la Fundació i Veritas per a la inserció laboral
Aquest mes d’octubre s’ha posat punt final a les pràctiques d’una persona del Servei d’Inserció Laboral de la Fundació Els Tres Turons al supermercat Veritas situat al carrer Gran Via de les Corts Catalanes. Aquesta experiència ha estat una gran oportunitat perquè l’alumne consolidés els coneixements adquirits en la formació d’activitats de venda, que ha tingut una durada de 510 hores.
A través d’aquest conveni, Veritas ha demostrat el seu compromís amb la inclusió i el creixement personal, proporcionant un entorn real de treball on les persones poden aplicar de manera pràctica tot el que han après. Per a la Fundació Els Tres Turons, aquest tipus de col·laboracions són essencials per a fomentar la inserció laboral de les persones ateses, ajudant-les a avançar en el seu procés de formació i a desenvolupar habilitats en entorns professionals.
La Fundació agraeix aquesta aliança amb Veritas, que no només aporta coneixements tècnics sinó que també reforça l’autonomia i la confiança de les persones que atén.
La Fundació Els Tres Turons ha donat el tret de sortida a la collita d’olives a la Masia de Can Soler aquest mes d’octubre, aconseguint extreure fins a 260 kg d’olives. Aquesta xifra suposa un èxit que ha superat amb escreix les previsions inicials, que calculaven uns 100 kg.
Aquesta és la segona temporada de collita i elaboració d’oli a Can Soler, després de la primera experiència el 2022, amb una producció de 60 kg d’olives de la varietat becaruda o botoruda, una espècie autòctona que el projecte de la Masia de Can Soler ha recuperat amb èxit.
L’oliva becaruda, originària del Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès, és definida per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) com una varietat “vigorosa, de port obert, que produeix un oli afruitat i clarament dolç”.
Durant els tres dies de collita s’han utilitzat tècniques tradicionals de recol·lecció com les pintes i les borrasses (malles verdes) per recollir l’oliva caiguda, a més de la collita manual directa de l’arbre, fet que ha fet la feina més laboriosa i artesanal.
Un projecte d’acció comunitària amb participació activa de joves i adults
La collita d’enguany ha comptat amb la implicació de persones usuàries dels tres serveis de la Fundació Els, incloent-hi el Servei d’Inserció Laboral (SIL) i el Servei de Rehabilitació Comunitària per a Joves i Adults. Alhora, hi han participat alumnes del segon curs de l’Escola Font d’en Fargas, de l’Escola d’Aprenents de Sant Genís dels Agudells i tres joves del programa Ocell de Foc. A aquesta col·laboració també s’hi han sumat els membres del Club Social Pol Positiu i persones treballadores de la mateixa Fundació.
Les olives collides han estat traslladades a Collbaix Celler el Molí, situat dins del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central, per tal de ser moltes i convertir-les en oli. Aquesta finca, pionera en la producció d’oli ecològic sota els estàndards del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), representa un espai compromès amb la sostenibilitat i la qualitat del producte.
El primer oli d’oliva verge extra de Barcelona
La Fundació Els Tres Turons va presentar oficialment el projecte de l’oli de Can Soler el 14 de desembre de l’any passat, suscitantt un notable interès i ressò mediàtic al llarg de tot l’any.
Es tracta del primer oli d’oliva verge extra produït en un entorn natural únic a la ciutat de Barcelona, a la Masia de Can Soler, situada a la falda del Parc Natural de la Serra de Collserola i gestionada per la Fundació des de l’any 2020. El projecte té per objectiu convertir l’entorn en un referent de l’agroecologia urbana i la inclusió social.
L’oli de Can Soler no es destina a la venda, sinó a difondre el projecte de la Fundació i la seva tasca de sensibilització sobre biodiversitat, agroecologia i sostenibilitat alimentària. La producció obtinguda simbolitza una aposta per l’educació en valors ambientals i per la promoció d’un estil de vida responsable, a través d’un espai que ha estat regenerat gràcies a la participació activa de la ciutadania i el suport d’entitats locals.
