Avui dia 10 d’Octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. Aquest 2024, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha situat la salut mental als entorns laborals com a focus de les reivindicacions,amb la idea de garantir que la feina no esdevingui un risc per a la salut mental sinó que es protegeixi als espais de treball.
Ara bé, tenint en compte la situació global de la feina remunerada, l’auge d’ideologies que no respecten els drets humans i l’augment de les persones que, tot i tenir feina, continuen sense poder sostenir els mínims per a sortir dels resultats que marquen els indicadors de pobresa, es fa difícil pensar que l’actual regulació de les relacions laborals, especialment per a aquelles persones en situació de més vulnerabilitat, pugui proporcionar un marc just per a millorar el benestar i la salut.
La precarietat en l’ocupació està estretament relacionada amb la precarietat social, que inclou dificultats econòmiques i problemes d’accés a l’habitatge. La classe social, el gènere, l’edat, la racialització, la discapacitat, els problemes de salut mental o la situació migratòria contribueixen a una discriminació afegida que impacta negativament en la salut i el benestar. Les persones que acumulen més discriminacions estructurals són les més desprotegides davant d’aquesta precarietat. De fet, segons l’Enquesta Europea de Salut a Espanya (2020), la precarietat laboral afecta especialment persones joves, migrants i dones
Des de la Fundació Els Tres Turons volem ser un altaveu de la necessitat que l’atenció a la salut mental es pugui situar en el marc dels drets humans i, per això, també creiem que cal destacar la dimensió col·lectiva de les discriminacions. Quan un problema és estructural i té a veure amb l’organització social i del sistema, s’ha d’abordar també de manera col·lectiva i no fragmentada. Si no abordem el marc general del model que regeix les nostres relacions socials, difícilment podrem implementar canvis que millorin les condicions de vida de totes les persones, incloses aquelles més vulnerades, a la feina i fora d’ella.
Com apunta Iñaki García Maza en l’article “¿Que nos está pasando? Hacia una nueva política del malestar desde las prácticas sociales”, la dissolució de les formes col·lectives d’entendre el món ha catapultat aquesta idea del “sálvese quien pueda”. Davant l’absència de narratives unificadores col·lectives, les formes identitàries d’explicar-nos a nosaltres mateixes ens fragmenten perquè ens situen permanentment davant d’un altre i no al costat “de”. I tot això, sota les condicions materials del neoliberalisme que ha anat soscavant progressivament els pilars dels sistemes de protecció social a les nostres societats.
Des de la Fundació donem suport a aquelles pràctiques d’acompanyament terapèutic que inclouen aquesta dimensió col·lectiva i situada, per a poder entendre que els patiments tenen una arrel sistèmica i que cal situar-se al costat de les persones que acompanyem per a poder reclamar polítiques socialment justes, amb perspectiva interseccional i amb centralitat de les cures i el respecte als drets humans.
Juntes preservem i reivindiquem millor els nostres drets.Juntes construïm salut mental.
Podeu descarregar-vos el comunicat en pdf aquí.
El Dia de la Salut Mental a la Fundació
Des de la Fundació Els Tres Turons celebrem cada any el nostre Dia de la Salut Mental. Properament anunciarem el lema, la data i el lloc de la celebració de la jornada. La diada consistirà en un conjunt d’actes oberts al públic que anunciarem properament al web https://www.els3turons.org/ i a les xarxes socials.
