La Fundació Els Tres Turons celebrarà el Dia Mundial de la Salut Mental amb un acte que tindrà lloc dijous 23 de novembre sota el lema “Construïm salut mental col·lectiva. Projectes, lluites, imaginaris, subjectivitats, enginy, treball i art“.
La jornada serà híbrida:
La jornada serà híbrida
Presencial: al Casal de Barri la Barraca del Carmel amb inscripció prèvia. Clica al botó per reservar la teva data!
Virtual: en directe per YouTube. Clica al botó i desa’t la convocatòria.
L’acte comptarà amb una taula rodona formada per persones que donaran testimoni de la seva experiència en processos col·lectius relacionats amb la salut mental:
- Carlos Martinez, soci del club Pol Positiu, actor de la Cia. Teatro de Pacotilla, integrant de La Tarantela, voluntari de l’Altre Festival i actor de la Nit de Crims, activitat del Centre Cívic Permanent.
- Ainhoa García, activista (Associacions Matissos i Emilia) que treballa com a tècnica en acompanyament i suport mutu (Federació Veus) a la Fundació 9 Barris. També és facilitadora a la formació que ofereix l’Associació Emilia i actriu de la Cia. La Trifulga dels Fútils.
- Maite Alfaro, usuària del Servei de Rehabilitació Comunitària d’Adults a la Fundació, graduada en psicologia i integrant del Magazine Carmel.
- Maria Aran, graduada en sociologia, tècnica a la Federació Veus, activista i mare.
- Pantxo Ramas i Irene Turiel, membres d’Entrarafuera.net, un diàleg entre diferents punts del sud d’Europa sobre les pràctiques crítiques de salut i cura contemporànies.
Ponents de la taula rodona
Salut mental col·lectiva
La Fundació Els Tres Turons commemora el Dia Mundial de la Salut Mental amb un reconeixement de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en favor de la lluita pels drets de les persones amb diagnòstic o amb dificultats en relació a la salut mental.
La Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat afirma que no s’han de fer distincions entre persones, però històricament, les persones amb discapacitat, incloent-hi aquelles amb diagnòstics en salut mental, no han gaudit de garanties en el respecte als seus drets: al dret de ser escoltades, d’exercir la mateixa capacitat jurídica, de decidir on viure i amb qui i de tenir accés a tots els serveis i recursos disponibles, és a dir d’apoderar-se per a construir un projecte de vida propi.
Des de la Fundació Els Tres Turons volem ser altaveu de la necessitat que l’atenció a la salut mental es pugui situar en un marc de drets humans, i per això també creiem que cal dotar-la d’una dimensió col·lectiva. Creiem que cal analitzar quines pràctiques afavoreixen aquesta dimensió col·lectiva i quines no ho fan per poder abandonar aquelles que aïllen i estigmatitzen i destinar els recursos a aquelles que poden garantir una vida digna de ser viscuda per a tothom.
En un article sobre la salut mental en temps de COVID-19, Manuel Desviat citaba Yayo Herrero en relació a aquelles pràctiques i relacions que poden ser protectores de les condicions necessàries per a preservar les nostres vides i el nostre benestar en situacions de crisis diverses, en un moment en què el concepte de crisi transcendeix la dimensió individual que tradicionalment li hem atorgat en salut mental per saltar a una dimensió de crisi o crisis col·lectives.
Diu Yayo Herrero: “Necessitem cuidar-nos i protegir-nos de manera col·lectiva. I més quan s’entrecreuen dues grans crisis: la social i l’emergència ecològica. El suport mutu, a través d’iniciatives institucionals i/o comunitàries, té l’oportunitat de ser la salvaguarda de les situacions de desigualtat que es magnifiquen durant les crisis”.
Des de la Fundació donem suport i ens emmirallem en aquelles pràctiques col·lectives que s’estan generant des de diferents espais vinculats a la salut mental; pràctiques recuperades, que vénen de lluny però sovint queden o han quedat invisibilitzades, moltes d’elles encapçalades per persones amb experiència pròpia.
Volem destacar-ne els efectes com a generadores de benestar, relacions i ciutadania, com a protectores dels drets i com a salvaguarda davant el repte col.lectiu de viure en societats cada cop més desiguals que no semblarien afavoridores de l’exercici del drets col·lectius.
Junts preservem millor els nostres drets i construïm benestar.
