La Fundació participa a l’acte d’ECAS “Fractura o nou pacte social?”
Entitats d’Acció Social (ECAS), federació de la qual forma part la Fundació, ha celebrat dimarts 30 d’abril l’acte “Fractura o nou pacte social?“, que ha servit per a presentar el nou informe INSOCAT 17: Una mirada retrospectiva a 10 anys d’INSOCATs: cronificació de la pobresa i creixement de la precarietat.
L’informe INSOCAT 17 mostra com a Catalunya hi ha una cronificació i enquistament de la pobresa. Segons l’informe, la privació material severa ha passat del 3,9% el 2009 al 8,9% el 2023. “És una societat que sembla que esta renunciant a alguns drets bàsics“, ha apuntat Quim Brugué, investigador de la Universitat de Girona i coautor de la recerca.
“Estem a la cua d’Europa”, ha afirmat Brugué. La taxa AROPE (en risc de pobresa o exclusió) d’Espanya i Catalunya és superior a l’europea i les diferències són significatives respecte països com França o Portugal.
Els indicadors econòmics poden millorar, però no ho fa el benestar social: “Malgrat tenir feina, una part important de la població pateix precarietat i vulneració de drets“, ha manifestat Brugué. Així mateix, ha remarcat que les polítiques socials no han augmentat al mateix ritme que ho ha fet l’economia i el PIB de Catalunya. “Tenim un 25% de pobresa cronificada que gairebé no ha variat els darrers 10 anys“, ha conclòs.
La responsable d’Acció Comunitària de la Fundació, Marta García, que ha copresentat l’informe com a vocal de pobresa d’ECAS, ha explicat per què les entitats socials demanen polítiques socials més valentes. “Les polítiques socials no aconsegueixen combatre les causes de la pobresa. Parlem de persones vulnerades sistemàticament“, ha sentenciat.
L’informe apunta a l’encariment del cost de la vida, i en especial la pujada disparada dels preus de l’habitatge, sobretot des del 2020, sense una correlació en l’evolució dels salaris, com a element clau per entendre aquest empobriment generalitzat de la població. “L’habitatge actua com a generador de pobresa a Catalunya”, ha afirmat Marta Garcia. De fet, el percentatge de persones que paga amb retard les despeses d’habitatge ha passat del 6% al 9,6% en 10 anys. Si ens fixem en la relació amb el règim de tinença de l’habitatge, el 33% de les persones que viuen en lloguer estan en risc de pobresa, davant del 12% en règim de propietat.
Davant d’aquest escenari, les entitats socials denuncien que cal més inversió social. “El pressupost global de la Generalitat de Catalunya ha crescut un 62%, mentre que el de l’àmbit social ho ha fet només un 41%. Necessitem polítiques socials més valentes”, ha apuntat Marta Garcia. També calen, segons l’informe, més polítiques públiques col·laboratives entre les administracions, el sector social i el món acadèmic.
La sessió ha comptat amb les aportacions de Pablo Simón, politòleg, investigador, divulgador, analista i una de les veus més originals de l’anàlisi política actual a l’estat espanyol. Simón, que ha destacat que “les societats més cohesionades creen més creixement econòmic” i que “l’educació funciona com un protector contra la pobresa severa”, ha defensat un model redistributiu per avançar cap a un nou pacte social. Simón ha exposat la necessitat de reformar l’administració pública i de passar d’un sistema de benestar contribuitiu a un de més universal.
