Segons les dades publicades a l’Informe INSOCAT 17 (Entitats Catalanes d’Acció Social. Abril 2024), l’agudització de les situacions de pobresa extrema i el descens generalitzat en la qualitat de vida de les classes mitjanes és un fet constatat a Catalunya, com demostra l’anàlisi i evolució de les dades des del 2008. Una quarta part de la població de Catalunya està en risc de pobresa o exclusió de manera sostinguda en els darrers quinze anys. Estar en situació de pobresa malmet la salut orgànica i mental, posa en risc de rebre violències i discriminació a persones adultes i infants, i és una situació injusta en termes d’igualtat d’oportunitats i justícia global que afecta tota la societat.
El creixent desequilibri entre els ingressos i els costos de la vida en un context inflacionari on cada cop costa més accedir als aliments, als subministraments energètics i, sobretot, a l’habitatge, implica una vulneració dels drets de ciutadania i està afectant la salut física i mental de les persones, especialment d’aquelles on s’entrecreuen diversos eixos de discriminació, provocant desànim i impotència.
“Cuando vives en la pobreza extrema, estás atrapado en un complejo sistema de relaciones de poder y dominación. Necesitamos adoptar un enfoque sistemático para mostrar cómo estas diferentes vertientes interactúan entre sí”. (Consulta sobre el tema del 17 de octubre, Foro para la Superación de la Pobreza, març de 2024).
Los malos tratos sociales e institucionales destruyen nuestra dignidad. A menudo te hace sentir débil porque pones toda tu energía en hacer algo y no ves los resultados. Es algo que divide” (una persona en situació de pobresa).
“No se nos ve como familias que necesitan ayuda o apoyo, sino como padres que han fracasado. No se tienen en cuenta nuestras condiciones de vida. Esta percepción del fracaso distorsiona las relaciones entre padres y profesionales y se convierte en un pretexto para reproducir la dominación de las instituciones sobre los padres” (seminari europeu “Construir un futuro sin pobreza para los niños: padres y sociedad juntos”, novembre 2023).
La salut mental implica poder ser reconegut com una persona amb vàlua pròpia, amb dret a la vida en les condicions suficients per a poder-la viure. La pobresa no permet aquestes condicions i, per tant, cal combatre-la si aspirem a promoure la salut mental de les persones.
Desvincular el patiment mental i emocional de les condicions materials per a la vida és un risc massa gran per a societats que aspiren a la inclusió i l’equitat.